Resum de Mètrica i Figures Literàries

RESUM DE MÈTRICA I DE FIGURES LITERÀRIES

1. El compte sil·làbic dels versos s'acaba a la darrera síl·laba tònica. A l'hora de comptar els versos cal tenir en comte:

●     Sinalefa: És la pronunciació en una sola síl·laba de l'última vocal d'una paraula amb la inicial de la següent ja sigui perquè formen un diftong o perquè es tracta d'una "i" o una "u" consonàntica:

"té un didal de mar als ulls"

"ho hem de saber com la van violar,

i el corredor del col·legi es tornava"

●     Elisió: Supressió d'una vocal perquè entra en contacte amb una d'igual o similar (normalment es tracta d'una vocal neutra):

"que sofreix més, fins que aixeca el gosset"

Quan la unió de dues vocals permet de fer una elisió o una sinalefa, els gramàtics aconsellen de fer la sinalefa:

"Retorno a les festes llunyanes"

El recompte sil·làbic és un tema complex ja que hem de tenir també en compte el ritme del vers, les pauses...

Anomenem hiat al fet de desfer una sinalefa o l'elisió i sinèresi a la conversió d'un hiat en diftong. Els tres versos següents de Gabriel Ferrater presenten dos hiats: el primer (t'hi adorms) sense elisió és discutible, però el del vers tercer ve totalment condicionat pel ritme del vers:

"Ca-da-qués - als - bra-ços - et - té (8)

i - t'hi - a-dorms - i - no - dorms - gai- re" (8)

"so - ta - fres-cors - de - molsa. - N'hi - ha - un" (8)

A continuació dos exemples de sinèresis en uns versos de Josep Carner.

"Mon sol desig? Que em deixessin (7)

per a un dia solemnial (7)

portar levita i copalta (7)

en una festa oficial" (7)

2. La cesura és una pausa enmig del vers, que pot coincidir amb un signe de puntuació i que divideix el vers en dues unitats anomenades hemistiquis.

"Potser només ets l'ombra / rient i fugitiva 6+6 A

d'un desig obstinat / a habitar dins la ment 6+6 B

l'he cenyit entorn / amb carn de pensament 6+6 B

i amb sang de mes batalles / t'he fet encesa i viva 6+6 A 

(Carles Riba)

"No pas l'atzar / ni tampoc la impostura 4+6 A

Han fet del meu país / la dolça terra 6+4 B

On visc i on pens morir /. Ni el fust ni el ferre 6-4 B

No fan captiu / a qui es dón l'aventura" 4+6 A 

( JV Foix)

3. La rima és la repetició total o parcial dels sons del final dels versos.

●     Rima assonant és la repetició de vocals però no de consonants al final de cada vers a partir de l'última vocal tònica:

"Aquell que va emprenyar el talòs

Garcés i al Teixidor renyoc

quan va fer els seus primers poemes,

veureu que hi torna sense esmena.

(Gabriel Ferrater)

●     Rima consonant és la repetició total de sons vocals i consonàntics a partir de l'última vocal tònica:

"Joncs d'aiguamoll, verda flama,

sovint s'ajupen al vent.

He vist que hi passa una dama,

dolça a la llum de ponent"

(Marià Manent)

●     Rima femenina: l'última paraula del vers és un mot pla o esdrúixol.

●     Rima masculina: l'última paraula de cada vers és aguda

●     Rima encadenada: abab / ABAB

●     Rima abraçada o creuada: abba / ABBA

4. Versos catalans d'art menor són els que tenen vuit síl·labes o menys i d'art major els que en tenen més de vuit.

1. Versos d'art menor

■     trisíl·lab

■     tetrasíl·lab

■     pentasíl·lab

■     hexasíl·lab (propi de les cançons populars)

■     heptasíl·lab

■     octosíl·lab (molt utilitzat)

2. Versos d'art major

■     Decasíl·lab

■     Alexandrí

Trobem també versos sense rima, els anomenem blancs quan presentat regularitat mètrica i lliures quan no presenten ni regularitat mètrica ni rima.

5. L'estrofa

1.    Apariat:

"A la taula i al llit

al primer crit"

Aquesta estrofa dóna lloc a dos gèneres poètics de la literatura popular molt difosos entre els segles XIV i el XIX:

     ■        les noves rimades, sèrie indeterminada d'apariats, d'un mateix nombre de sil·labes, que rimen en assonant. La temàtica solia ésser els temes d'actualitat, amb un fons narratiu lligat a la cort.

     ■        la codolada, sèrie indeterminada d'apariats amb rima consonant alternan els versos de 8 i 4 síl·labes o de 7 i 3. Presenten accions de la vida vulgar amb una visió realista molt del gust de la burgesia.

2.    Tercet: Combinació de tres versos que poden enllaçar-se amb una rima comuna (monorrims), o bé lligar-ne dos i deixar-ne un de solt que lligarà amb el tercet següent formant així uns tercets encadenats (aba, bcb)

3.    Quartet / quarteta: Agrupacions de 4 versos de rima consonant o assonant, encadenada (ABAB) o creuada (ABBA). Els quartets són versos d'art menor i les quartetes, d'art major.

4.    Cobla: Combinació de 8 versos d'art major, agrupats en dos quartetes cada una de les quals tenen rima encadenada o creuada, que en el conjunt de la cobla poden donar quatre combinacions:

○     cadeno-encadenades (abab+abab),

○     creu-creuades (abba+abba)

○     cadeno-creuades (abab+abba)

○     creu-encadenades (abba+abab)

També poden ser juxtaposades, és a dir, amb rimes diferents a les dues quartetes formant qualsevol de les quatre combinacions anteriors. De vegades la cobla presenta un afegit de dos versos.

Quan el primer vers d'una cobla manté la rima de l'últim vers de la cobla anterior parlem de cobles capcaudades.

5.    Octava reial: Combinació de 8 versos decasíl·labs que respon a l'estructura ABAB ABCC. (Introduïda per J. Boscà)

6.    Sonet: Combinació de 14 versos, generalment decasíl·labs, distribuïts en dos quartetes i dos tercets.

7.    Romanç: Combinació d'un nombre indeterminat de versos, generalment heptasíl·labs, amb rima assonant en els versos parells i lliure en els senars:

"A la primera embranzida

salta pany i forrellat;

a la segona, les portes

esclaten balandrejant;

i com cap de torrentada,

fins la mesa de l'altar,

rebuig de viles i pobles

a tomballons se n'ha entrat,

calada la barretina

i a la boca el renegar…"

6. Figures literàries.

●     Al·legoria : Expressió paral·lela d'una sèrie d'idees reals i d'unes altres de figurades, que desenrotllades totalment, es refereixen a una mateixa cosa.

En aquest versicle del Llibre d'Amic i Amat, Ramon Llull fa correspondre les atencions que exigeix un malalt amb les virtuts que l'Amic voldria tenir:

Malalt fou l'Amic, e pensava en l'Amat: de mèrit lo peixia, e ab amor l'abeurava, en paciència lo colgava, d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava".

●     Al·literació : Repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic dins una paraula o un enunciat. Pot produir eufonia o cacofonia.

" A peu, i a poc a poc, anem pujant."   (Gabriel Ferrater)

"Ja ho sé que sou, senyor, prò on  sou, qui ho sap?  (Joan Maragall)

●     Anàfora : Repetició d'una o diverses paraules sintàcticament dominants al començament de dos o més enunciats successius.

"A Déu coman, bella, vostres beutats;...

A Déu coman vostre amorós esguard...

A Déu vos don, eras, puix que eu me part."( J. de Sant Jordi)

●     Antítesi : Contrast de dues idees, dues expressions o dues paraules de significació oposada:

"Sense moure'm

Sóc dintre i fora de la plaça nua"

●      Antonomàsia : Consisteix a substituir un nom propi per un de comú o a l'inrevés.

Un Rafael (per un gran pintor)

●      Aposició : Consisteix en juxtaposar una o més paraules a una altra o unes altres, de la mateixa categoria gramatical, de manera que la segona exerceixi una funció explicativa.

"Oh Cloris -l'aimada de coses no vistes-

atura l'hivern amb el somrís teu! "

●      Apòstrofe : Invocació durant el discurs a un ésser real o imaginari amb finalitat interpel·ladora.

" Oh cors donós, net de frau i delicte!

prenets de m'e pietats , bella dona" 

●     Asíndeton : Omissió de les conjuncions bo i accelerant l ritme de la frase.

" Aquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria". (Salvador Espriu)

●       Comparació: Presentació d'un fet real (subjecte, objecte, qualitat, procés...) com a igual a un altre a base d'una semblança real o imaginària, a fi de fer més entenedor el significat del primer.

"Com la gavina de la mar blavosa

que en la tranquil.la platja fa son niu;...

l'alegre barraqueta valenciana

s'amaga entre les flors"

●     Encavalcament : Desacord que es produeix entre la pausa final del vers o del primer hemistiqui i la pausa sintàctica de manera que la frase acaba en el vers o hemistiqui següent.

" Esposa fèrtil d'enginy gosat

seré. L'amor com una rosa

sola. Per àrbitre,llibertat"

●     Enumeració : Presentació successiva i ràpida d'una sèrie d'idees referides sempre a la mateixa cosa.

"Luard, cos rebaixat, fortor d'esquer,

peus seguidors de totes les tresqueres,

cridaire, mentider i home de bé,

Luard, el mariner

●      Epítet : Adjectiu que subratlla una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.

"La veig en fosca nit i en lluna clara" (Tomàs Aguiló)

●     Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic gramatical de les paraules o de les frases.

"No la cançó perfecta sinó el crit

que invoca Déu és necessari"  (Joan Vinyoli)

●       Hipèrbole: Deformació de la veritat mitjançant l'exageració.

Diu Joan Perucho, referint-se a una mena de personatges monstres: "a l'estiu, ajaguts damunt la terra en posició supina, es feien ombra amb la planta dels peus"

●      Homofonia: És la identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent.

"Conill, per què tems el temps" (Pere Quart)

●     Interrogació retòrica: Afirmació en forma de pregunta que porta implícita la resposta. La finalitat és acostar l'autor al lector, fent-lo identificar amb els seus interrogants.

"¿ Quin delirós ha pensat mai que trobaria

la primavera en el desert? " ( Josep Carner)

●     Metàfora: Identificació poètica entre un element real i un d'irreal quan només el segon és present en el discurs literari.

"Quan amb son preciós robí

l'aigua ditxosa tocà

ab vislumbres la il·lustrà

de resplendor carmesina" (F V Garcia. Es refereix a la boca)

●      Metonímia: Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents:

El lloc d'origen pel producte: Porta'ns un alella (Vi d'Alella)

L'autor per l'obra: He comprat un picasso (Un quadre de Picasso)

La marca pel producte: Es va comprar un renault (El cotxe)

L'instrument per la persona que l'utilitza. Avui he conegut la ploma (L'escriptor)

●     Onomatopeia: Imitació dels sons naturals mitjançant fonemes:

"Tots els migdies zumzeig de mosques"

●      Oxímoron: Es col·loquen en contacte paraules de sentit oposat que s'exclouen entre sí.

"Obscura claredat

música callada"

●      Paradoxa: És la unió d'idees aparentment irreconciliables, però que en el fons presenten un enunciat veritable:

"Vàrem tenir la copa de la vida

arran de llavis, i bevent mories" (J. Vinyoli)

●     Paral·lelisme: És un recurs sintàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides:

"No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls

ni cap vent tan subtil com els teus dits" ( M. Martí i Pol )

●     Paranomàsia: Consisteix a col·locar en la frase dos mots que solament es distingeixen en algun fonema:

" Colom mira l'Atlàntic sense mida" (J. Verdaguer)

 O bé en la repetició d'un mateix mot que s'usa en un altre sentit:

"Tornaré a jugar a nines amb les nines dels teus ulls..." ( S. Sánchez-Juan)

" Ara el sol no sol trair" ( J. M. de Sagarra)

●     Personificació i prosopopeia: Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats:

"... riu i canta més fort que les onades,

i vencedor espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera real." 

( M. Costa i Llobera referint-se al pi de Formentor)

●     Polisíndeton: Identificació de l'ús de conjuncions per tal de reforçar l'expressió:

"De sobte, a la una, esperançant la vida,

la gent s'adreça com la mar revolta:

i corre, i es para, i torna a córrer, i crida,

i calla aprés, i tremolant escolta..."

Àngel Guimerà

●     Quiasma: És una figura sintàctica que consisteix en la disposició creuada dels elements que formen dos sintagmes o dues frases:

"Collim la rosa de dia

i de nit el gessamí"

●      Símbol: Representació d'un objecte per un altre que el pot evocar per analogia:

"Dins la meva ànima en pau sóc el nàufrag

que en l'illa profunda on reneix de la mar,

súbitament reconeix

una pàtria d'antany."

●      Sinècdoque: Figura que consisteix a estendre o restringir el significat d'un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot; el gènere per l'espècie o l'espècie pel gènere; el singular pel plural o el plural pel singular, etc. :

 " S'han fet pel moro ports catalans? "

●     Sinestèsia: És l'associació de dos element que provenen de camps sensorials diferents:

"Música cega ." ( M. Torres)

" Llàgrimes sonores. " (Pere Quart )

" Acolorida d'olors. " ( J. Sarsanedas)